Cada 13 d'abril, el món recorda Eduardo Galeano, l'escriptor uruguaià que va transcendir les fronteres amb la ploma aguda i la mirada crítica cap a la realitat social i política d'Amèrica Llatina. No obstant això, entre els seus múltiples llegats, ressona amb especial força el seu amor incondicional pel futbol, plasmat magistralment en el llibre "El futbol a sol i ombra" de 1995. Aquest any 2024, que marca el novè aniversari de la seva mort, és impossible no evocar com Galeano, a través de les seves paraules, va aconseguir capturar sions i desil·lusions que giren al voltant de la pilota.
Galeano veia al futbol un reflex de la vida mateixa: una barreja d'alegries i tristeses, injustícies i triomfs, on cada partit és un microcosmos d'emocions humanes. "El futbol a sol i ombra" no és només un llibre sobre l'esport; és una obra que narra la història d'herois i dolents, d'episodis èpics i tragèdies, oferint una visió poètica i alhora crítica de com s'entrellaça el futbol amb els aspectes sociopolítics i culturals de les nostres societats.
En aquest aniversari de la seva mort, recordem Galeano no només com un escriptor i pensador excepcional, sinó com algú que va saber veure al futbol molt més que un joc. Ho va entendre com un llenguatge universal capaç d'expressar allò més profund de l'ànima humana, de narrar les nostres històries col·lectives i de reflectir les nostres lluites i aspiracions. El seu llegat en aquest àmbit ens recorda que el futbol, com la literatura, té el poder d'unir-nos, de fer somiar i reflexionar sobre qui som i què volem ser.
Avui, en recordar Eduardo Galeano , celebrem no només un gran escriptor, sinó un apassionat del futbol que va saber trobar en aquest esport una font inesgotable d'inspiració i humanitat. La seva veu segueix viva a cada pàgina que ens convida a veure el futbol, i la vida, a sol i ombra.
A "Odio el fútbol moderno", volem recordar-ho amb deu de les seves millors frases relacionades amb el futbol:
"Al futbol, ritual sublimació de la guerra, onze homes de pantalons curts són l'espasa del barri, la ciutat o la nació".
"Vaig pel món barret a la mà i, als estadis, suplico: una bonica jugadeta, per amor de Déu".
"El nen pobre, en general negre o mulat, troba al futbol la possibilitat d'ascens social, ja que no té cap altra joguina que la pilota, que és l'única vareta màgica en què es pot creure".
"El fanàtic és el seguidor al manicomi".
"La xarxa era l'encaix de núvia per a una nena perfecta".
"Quan el futbol va deixar de ser un joc i el futbol professional va necessitar una tecnocràcia de l'ordre, va néixer el director tècnic en reemplaçament de l'entrenador. (...) Ell creu que el futbol és una ciència i la pista, un laboratori, (...) no només li exigeixen la genialitat d'Einstein i la subtilesa de Freud, sinó també la mil·la de l'aigua".
"La història del futbol al segle XX és un trànsit entre 2-3-5 cap a 5-4-1".
"La pista és un embut ia la boca d'aquest hi ha l'àrea".
"El gol és l´orgasme del futbol".
"El futbol s'assembla a Déu en la devoció que tenen molts creients i en la desconfiança que tenen molts intel·lectuals".
