LA CAIGUDA ROJIBLANCA A L'INFERN
Fa ja uns anys, l'Atlético de Madrid va viure un dels moments més desoladors de la seva història centenària: el descens a la segona divisió del futbol espanyol, segellat amb un empat 2-2 a l'estadi Carlos Tartiere d'Oviedo, el 7 de maig del 2000. Aquest resultat va ser un cop devastador per a l'equip blanc-i-vermell, la caiguda del qual es va consumar tres jornades abans de concloure la temporada.
Aquesta data és recordada com una de les més nefastes en la història moderna del club, i per als aficionats més joves, aquells que han gaudit d'una dècada plena de triomfs, aquest esdeveniment pot semblar gairebé una narrativa distòpica. La imatge d'un Atlètic lluitador va quedar marcada per aquella tarda en què es van enfrontar a l'Oviedo, equip dirigit, curiosament, per la llegenda blanc-i-vermella, Luis Aragonés.
L'Atlético, dirigit llavors per una altra llegenda del club, Radomir Antic, i amb figures
que havien assaborit la glòria de guanyar la lliga i la copa pocs anys enrere, no va aconseguir
canviar la seva sort en aquell crucial encontre. L'Oviedo, que es jugava també la
permanència, va prendre la davantera en el marcador i, tot i que l'Atlético va aconseguir igualar l'
encontre, un penal fallat pel golejador Jimmy Floyd Hasselbaink cap al final del partit en va segellar el destí.
Aquella temporada tràgica va reflectir una campanya marcada per la inestabilitat, canvis a la banqueta i problemes judicials que van sacsejar el club. Aquell descens no només va ser un revés esportiu sinó també un punt d'inflexió que, eventualment, va portar a una profunda reestructuració i revitalització de l'Atlético, culminant en els èxits que s'han celebrat en els últims temps.
Més de vint anys després, aquell descens encara ressona com un record dolorós, però també com un recordatori que fins i tot els gegants poden caure, i el que segueix pot ser una història de ressorgiment i triomf.