LA CAIGUDA ROJIBLANCA A L'INFERN
Ja fa uns anys, l'Atlètic de Madrid va viure un dels moments més desoladors de la seva més que centenària història: el descens a la segona divisió del futbol espanyol, segellat amb un empat 2-2 a l'estadi Carlos Tartiere d'Oviedo, el 7 de maig del 2000. Aquest resultat va ser un cop devastador per a l'equip caiguda devastador.
Aquesta data és recordada com una de les més nefastes a la història moderna del club, i per als aficionats més joves, aquells que han gaudit d'una dècada plena de triomfs, aquest esdeveniment pot semblar gairebé una narrativa distòpica. La imatge d'un Atlètic lluitador va quedar marcada aquella tarda en què van enfrontar l'Oviedo, equip dirigit, curiosament, per la llegenda blanc-i-vermella, Luis Aragonés.
L'Atlètic, dirigit llavors per una altra llegenda del club, Radomir Antic, i amb figures
que havien assaborit la glòria de guanyar la lliga i la copa pocs anys enrere, no va aconseguir
canviar la seva sort en aquella crucial trobada. L'Oviedo, que també es jugava la
permanència, va prendre la davantera al marcador i, encara que l'Atlètic va aconseguir igualar el
partit, un penal fallat per Jimmy Floyd Hasselbaink, que curiosament va acabar tercer a la classificació del Pitxitxi, cap al final del partit va segellar el seu destí.
Aquella temporada tràgica va reflectir una campanya marcada per la inestabilitat, canvis a la banqueta i problemes judicials que van sacsejar el club. Aquell descens no va ser només un revés esportiu sinó també un punt d'inflexió que, eventualment, va portar a una profunda reestructuració i revitalització de l'Atlètic, culminant en els èxits que se celebren avui dia.
Més de vint anys després, aquell descens encara ressona com un record dolorós, però també com un recordatori que fins i tot els gegants poden caure, i el que segueix pot ser una història de ressorgiment i triomf.