Al futbol d'abans solia practicar-se el tir des del centre del camp. D'aquell futbol alegre i espontani recordem golassos de Goicoechea, Hagi, Lhasa, Mijatovic, Rivaldo, De la Penya, Nayim o Roger (que en va anotar uns quants), i segurament n'hem omès alguns més que van desafiar les actuals teories sobre "la presa de decisió" per buscar el seu moment de glòria. Pelé va prendre aquesta decisió de xutar des del centre del camp quan ningú ho intentava, i encara que la pilota no va entrar per poc, va quedar per sempre el famós gol de Pelé.
A Espanya, un d'aquells gols antològics el va anotar el migcampista uruguaià José Luis Zalazar, el 3 d'abril del 1993, en un partit entre Albacete i Atlètic de Madrid disputat al Carlos Belmonte. Aquells anys, l'Albacete vivia la seva època daurada i "l'Ós" Zalazar era el motor d'aquell Formatge Mecànic que tantes simpaties es va guanyar entre els aficionats de la Lliga.
Aquell 3 d'abril, Zalazar estava a punt d'iniciar un contraatac per al seu equip (el que avui en diuen transicions ofensives), conduint la pilota cap a una defensa blanc-i-vermella que retrocedia. Podria haver optat per arriscar-se en un 3 contra 3, però l'uruguaià ho va veure més fàcil: mentre encara era al seu propi camp, va llançar un míssil que, en una paràbola perfecta, es va endinsar a la porteria defensada per un avançat Diego que només va poder adornar el golàs. L'endemà, tots al pati del col·legi imitàvem el Supergol de Zalazar, encara un dels més recordats de la Lliga.
L'uruguaià era un migcampista espectacular, fort i incansable. Havia arribat a la Lliga uns anys abans per jugar al Cadis, després ho faria a l'Espanyol, Albacete i Racing, però els seus millors anys els va passar a terres manxegues. El gol més recordat de la seva carrera el va dedicar a la seva dona i al fill que portava dins del ventre. Aquell dia, l'Albacete va guanyar per 2 a 1. Beneïda decisió, millor impossible.
