"Una victòria sense mèrit no és una victòria"
L'AC Milan de l'era d'Arrigo Sacchi és recordat com un dels equips més dominants a la història del futbol. I el camí cap a la glòria europea va ser brillant. Va ser un viatge marcat per la determinació, la innovació tàctica i, sobretot, l'èxit. Així ho recorda qui escriu aquestes línies, amb només 8 anys el 1989, captivat per una samarreta amb els colors vermell i negre que donava fins i tot terror: "què ve el Milan" deien els madridistes del meu col·le.
I és que sota la direcció de Sacchi, els futbolistes del Milan es van adherir a una nova visió del joc, una que emfatitzava la pressió alta, la rapidesa en la transició i el joc col·lectiu. Aquell equip donava autèntic pànic, però per assolir la grandesa necessitava disputar un gran partit i conquerir Europa.
El club milanès no havia guanyat la Copa d'Europa en dues dècades i l'ambiciós propietari, Silvio Berlusconi, havia promès portar l'equip al cim del futbol mundial. La clau per a l'èxit era l'adquisició de jugadors clau que complementessin la visió de l'innovador Sacchi. Un d'aquests jugadors va ser Frank Rijkaard, un migcampista defensiu que es va unir a l'equip per enfortir l'organització i cobrir les deficiències al joc aeri. Rijkaard va conformar un trident de somni amb els seus compatriotes neerlandesos Ruud Gullit i Marco Van Basten.
El viatge del Milan a la Copa d'Europa va ser una sèrie de desafiaments i d'enfrontaments difícils. Recordem que l´antiga Copa d´Europa només la disputaven equips campions. Després de superar el Vitosha Sofia als vuitens de final, es van trobar amb l'Estrella Roja de l'època, en una eliminatòria tensa que es va decidir als penals. A quarts de final, van derrotar el campió alemany, el Werder Bremen, abans d'enfrontar-se a un dels millors equips del Reial Madrid en la història de la competició. El partit que convertiria el Milan en un gran del futbol.
19 d'abril de 1989 San Siro
Les semifinals de la Copa d'Europa del 1989 van enfrontar l'AC Milan contra el Reial Madrid en una sèrie de partits que passarien a la història. El Reial Madrid, amb estrelles com la Cinquena del Voltor i Hugo Sánchez, era un rival formidable. A l'anada al Santiago Bernabéu s'havia empatat a una mica i tot quedava obert per a la tornada a San Siro. Tot i això, en sòl italià el Milan va demostrar la seva qualitat i la seva superioritat tàctica en imposar-se de manera impressionant amb un resultat de 5-0 al marcador.
Va haver de ser Ancelotti qui va obrir la llauna de gran xut, i després Gullit, Rijkaard, Van Basten i Donadoni van segellar aquell marcador que reivindicava el joc del gran Milan de Sacchi. El partit va ser una exhibició magistral de futbol per part del Milan, que va dominar en tots els aspectes del joc. Els gols fluïen i la defensa del Reial Madrid es veia impotent davant de l'atac milanès. Al final, el Milan es va convertir en una piconadora, no només derrotant el Reial Madrid, sinó també assegurant el seu lloc a la final de la Copa d'Europa.
El camí cap a la glòria va culminar amb el Milan aixecant el trofeu de la Copa d'Europa, guanyant la final al Camp Nou per un contundent 4-0 sobre l'Steaua de Bucarest. Aquesta victòria no només va consagrar el Milan com a campió d'Europa, sinó que també va afirmar el seu lloc a la història com un dels equips més dominants de tots els temps.
La victòria sobre el Reial Madrid a les semifinals del 1989 va ser una fita en el viatge del Milan cap a la glòria, un moment que va quedar gravat a la memòria dels aficionats d'aquest meravellós esport i que continua sent recordat com una de les actuacions més destacades en la història del futbol europeu.