El Rivaldazo: quan el Barça va tornar el seu propi “clausulazo”…
Si alguna vegada has jugat al Fantasy amb els teus col·legues, sabràs el que és patir un robatori en tota regla: et corris l'equip, fitxes aquest davanter que està on fire… i de sobte, un amic et deixa anar una clausula dijous a la nit i et deixa sense la teva estrella per al cap de setmana. Tu et quedes sense punts, ell s'emporta la glòria, i al grup de WhatsApp crema Troia.
Doncs l'estiu del 1997, el FC Barcelona va fer el mateix, però sense emojis ni mems, i amb 4.000 milions de pessetes pel mig. I el més irònic és que només unes setmanes abans el Barça havia estat la víctima: l'Inter de Milà havia “clausulat” Ronaldo, el millor davanter del món, deixant-los amb el forat més difícil de tapar a la davantera. A la Ciutat Comtal encara sonava el ressò del cop de porta… quan van decidir tornar-la a un altre. L'elegit per pagar l'ànec va ser el Deportivo de La Corunya, i la víctima, Rivaldo.
Context històric: un mercat que tancava abans de començar… i una venjança perfecta
Aleshores, el mercat de fitxatges a Espanya tancava abans que comencés la temporada . No hi havia segones oportunitats: si no et movies abans de la data límit, et quedaves sense fitxatges… llevat que poguessis pagar una clàusula de rescissió i enviar un fax a la matinada final.
El Deportivo arribava a la temporada 1997–98 amb una plantilla que il·lusionava: Donato i Mauro Silva asseguraven el centre del camp, Djalminha aportava creativitat… i Rivaldo ja havia explotat amb 21 gols en 41 partits a la seva primera temporada a Espanya.
El 15 d'agost del 1997 , Rivaldo va disputar el Trofeu Teresa Herrera amb el Dépor, va marcar a la tanda de penals… i aquella mateixa nit el Barça va executar el “clausulazo”. L'endemà, la notícia havia deixat gelats els aficionats corunyesos i el president del club.
Lendoiro i el cop del Rivaldazo
Augusto César Lendoiro, president del Deportivo en aquella època, va descriure el cop com un autèntic cop:
" Em van trucar i em van dir: '¿Saps que el Barça fitxarà Rivaldo?', i jo no en tenia ni idea. Va ser un cop de cop... Rivaldo va marcar l'últim penal del Teresa Herrera. Era un equip confeccionat per ser campions i en treure'ns a Rivaldo vam passar problemes... El Barça va pagar el que li van donar. el cop va ser molt dur, ens va costar moltíssim recuperar-nos” .
El Barça post-Ronaldo: un rival llest per tornar cops
Després de perdre Ronaldo per la seva clàusula, el Barça buscava un successor immediat i generador de gols. I el va trobar a Vítor Borba Ferreira Gomes, Rivaldo: 25 anys, esquerrà, talent pur.
Segons les cròniques, el procés va ser llampec: Rivaldo va rebre el missatge, va agafar un avió aquella mateixa nit i ja al matí signava el contracte a Barcelona. Tot en qüestió dhores.
I ell ho va resumir així al diari El País :
“Sempre vaig dir que si me n'anava del Deportivo seria per jugar aquí”.
El rombe màgic que es va desplomar abans de brillar
El projecte del Esportiu era seriós: Donato, Mauro Silva, Djalminha i Rivaldo . Un rombe prometedor… que el Barça va enfonsar la nit del clausulat. Riazor ho tenia gairebé tot, tret de la seva estrella. I aquell cop no només va ser futbolístic, també emocional per a l'afició.
Rivaldo al Barça: estadístiques, títols i màgia total
Rivaldo no només va complir les expectatives, les va superar amb escreix. Aquí algunes xifres que il·lustren el pas pel Camp Nou:
-1997–98 : 51 partits oficials, 28 gols. Va guanyar Lliga i Copa del Rei, sent clau en tots dos títols.
-1998–99 : 28 partits, 29 gols. Va repetir títol de lliga i va ser nomenat Pilota d'Or i Jugador Mundial de la FIFA el 1999.
-1999–00 : 50 partits, 23 gols. Va continuar sent el referent del FC Barcelona, destacant com a especialista a pilota parada.
-2000–01 : 53 partits, 36 gols. Va destacar per la qualitat tècnica i la capacitat golejadora, amb moments llegendaris, com la famosa xilena contra el València.
-2001–02 : 33 partits, 14 gols. Última temporada abans de sortir cap a l'AC Milan.
En total, Rivaldo va disputar 253 partits amb el Barça i va anotar 137 gols , deixant una empremta inesborrable en la història del club. Fins i tot Joan Gaspart va sortir dient en xinès que Rivaldo no es ven.
I la justícia esportiva?
El 1997, almenys, el clausulat estava limitat al tancament del mercat. Avui, amb finestres obertes diverses jornades després de l'inici de la Lliga, el desequilibri encara és més gran: els grans poden reaccionar en temps real, fitxar sobre la marxa i tombar projectes emergents d'un cop de ploma.
El Rivaldazo no va ser només un fitxatge: va ser una lliçó de realitat. Aquest dia, el futbol va demostrar que al món real, com al Fantasy, qui té diners i astúcia pot arruïnar la teva alineació... i la teva temporada.
