Dubravko Pavličić: El lliure de cabellera al vent
Parlar de Dubravko Pavličić és recordar un defensa dels d'abans, dels que combinaven la contundència amb l'elegància, capaços de treure la pilota jugada des del darrere amb una tranquil·litat sorprenent. La seva cabellera al vent i la seva estampa serena el van convertir en un futbolista inconfusible als anys 90, quan es va guanyar un nom tant al seu país natal com al futbol espanyol.
Primers passos
Nascut a Zagreb el 1967, Pavličić va començar la seva carrera al NK Dinamo Zagreb , on aviat va destacar per la seva qualitat tècnica i la seva capacitat per llegir el joc des de la defensa. En una època en què el “lliber” encara era una figura clau en els equips, ell encaixava a la perfecció en aquest rol: un defensor amb bon toc, intel·ligència tàctica i la personalitat suficient per organitzar el joc des del darrere .
Després de la seva etapa al Dinamo, va continuar el seu desenvolupament a l' HNK Rijeka , on va acabar de consolidar-se com un jugador fiable i elegant, amb la capacitat d'iniciar atacs des de la seva pròpia àrea amb el cap ben alt.
Etapa a l'Hèrcules
Quin bon ull va tenir l'ullejador que va portar Pavličić a l' Hèrcules CF el 1994, quan es va fixar en ell per reforçar la seva defensa. A Alacant es va convertir ràpidament en un referent. Amb el seu tremp i la seva exquisida sortida de pilota, va ajudar l'equip a viure moments de glòria, incloent-hi un recordat ascens a Primera Divisió.
La seva temporada a la màxima categoria va quedar marcada per un moment inoblidable: l'Hèrcules va vèncer el totpoderós Barcelona tant al Camp Nou com al Rico Pérez, i en tots dos partits Pavličić va deixar el seu segell . La seva capacitat per anticipar-se als davanters i llançar contraatacs des del darrere ho feia un futbolista especial, un d'aquells defenses que combinaven força i elegància amb naturalitat. Una elegància estètica també, amb cinta als cabells i amb escalfadors fins al genoll.
Etapa a la UD Salamanca
Després del seu pas per l'Hèrcules, Pavličić va recalar a l'extinta UD Salamanca, un altre club amb solera al futbol espanyol. A l'Helmàntic també es va fer notar, deixant la seva empremta en una defensa que necessitava caràcter i lideratge. La seva experiència va ser clau en un equip que, tot i passar per moments complicats, sempre es va mostrar competitiu. El seu estil pausat però segur, la seva capacitat per organitzar el joc, recordava aquells lliures d'abans que feien del futbol un art.
Partits amb la selecció
Pavličić també va tenir l'oportunitat de representar el seu país, primer amb Iugoslàvia en categories inferiors i després amb la selecció croata. El 1987, va aconseguir una de les fites més grans de la seva carrera en guanyar amb Iugoslàvia el Mundial Juvenil disputat a Xile, formant part d'una generació daurada de futbolistes que van deixar la seva empremta en la història del futbol.
Va ser present a l'Eurocopa del 1996, un torneig en què Croàcia va deixar centelleigs de la gran generació que brillaria dos anys després al Mundial de França. Tot i que no va ser una de les grans estrelles del combinat nacional, la seva presència va aportar solidesa i experiència en un equip en plena evolució.
Els seus darrers anys
Després del seu pas per Salamanca, va continuar la seva carrera al Racing de Ferrol, amb la samarra verda va donar els seus últims cops de colze com a futbolista abans d'establir-se definitivament sota el sol d'Alacant, la ciutat que l'havia acollit en arribar a Espanya. El seu amor pel futbol no va desaparèixer, i va continuar vinculat a l'esport que tant li havia donat. Tot i això, un tràgic destí es va creuar en el seu camí, i el 4 d'abril de 2012 va morir als 44 anys, deixant un gran buit en els qui el van conèixer i van gaudir del seu joc.
Llegat
Dubravko Pavličić no va ser un futbolista qualsevol. Representava aquella nissaga de defenses que, a més de defensar, jugaven. La seva cabellera al vent, la seva seguretat amb la pilota als peus i la seva manera de llegir els partits el van convertir en un jugador especial. A Alacant, a Salamanca, ia tots els equips pels quals va passar, va deixar una empremta inesborrable , no només pel talent, sinó pel caràcter tranquil i el carisma. La seva eterna cabellera continua viva a la memòria dels aficionats que gaudim de la seva classe sobre la gespa.