Sí. I com més es mira, més surrealista resulta el pas de Bebeto pel Sevilla. Va ser un d’aquells fitxatges que semblaven destinats a ser un esdeveniment i que, en tot just dos mesos, van acabar convertits en un malson.
Bebeto, el fitxatge que va durar dos mesos
El novembre de 1996, el Sevilla estava a punt de fer un d’aquells fitxatges que il·lusionaven una afició sencera. Bebeto, campió del món amb el Brasil el 1994, Pitxitxi de la Lliga 1992-93 amb 29 gols i autèntic ídol del Deportivo, tornava a Espanya.
Tenia 32 anys i acabava d’abandonar el Flamengo. El Sevilla va apostar molt fort per ell: 4,5 milions de dòlars, uns 600 milions de pessetes, una autèntica barbaritat per a un club que ja travessava greus problemes econòmics.
El fitxatge es va tancar a Lisboa a començaments de novembre i Bebeto va arribar a Sevilla el dia 12. L’endemà ja era presentat. El reconeixement mèdic va ser satisfactori, encara que el brasiler va reconèixer que tenia molèsties als abductors i que arribava esgotat després d’una temporada pràcticament sense vacances.
L’expectació era enorme. El seu debut estava assenyalat: 17 de novembre, contra el Reial Madrid al Sánchez-Pizjuán.
I allà va aparèixer aquell Bebeto que tots recordaven.
Però només durant 74 minuts.
El Sevilla va perdre 1-3. Mijatović va marcar dos gols i Suker un altre; Salva va fer el gol sevillista. Bebeto va ser substituït al minut 74.
Després va arribar el partit més morbós: 1 de desembre de 1996, Sevilla-Deportivo. Bebeto s’enfrontava per primera vegada als seus antics companys. Riazor l’adorava i ell havia passat quatre anys meravellosos a la Corunya. Fins i tot havia demanat perdó per avançat si marcava i celebrava el gol.
No va marcar.
El Deportivo va guanyar 0-1 amb gol de Corentin Martins. Bebeto tornava a quedar-se sense marcar.
I llavors va començar a desmoronar-se tot.
El problema no era únicament esportiu. El Sevilla estava pràcticament arruïnat. Al desembre, el Flamengo va denunciar que el club sevillà encara devia 1,45 milions de dòlars del traspàs i que dos xecs havien estat retornats per falta de fons. Per rematar la situació, Bebeto tampoc havia cobrat els seus salaris de novembre i desembre.
El brasiler va començar a preocupar-se públicament:
“El Sevilla no sé si tindrà condicions per mantenir-me.”
No estava parlant de futbol. Estava parlant de cobrar.
Al gener van aparèixer, a més, les lesions. Una grip, un esquinç i unes molèsties al turmell li van fer perdre diverses convocatòries. El representant de Bebeto parlava del seu desig de tornar a la Corunya i el mateix Camacho reconeixia que, si el club no podia mantenir econòmicament un jugador, era lògic que aquest busqués una altra sortida.
El desenllaç va arribar el 17 de gener de 1997, tot just dos mesos després de la seva arribada.
El Sevilla va vendre Bebeto al Vitória de Bahía per 3,5 milions de dòlars. Havia pagat 4,5 milions al Flamengo. Perdia un milió de dòlars en una operació que amb prou feines havia durat dos mesos.
I el balanç futbolístic és gairebé increïble:
5 partits de Lliga.
0 gols.
0 mesos d’adaptació.
2 mesos a Sevilla.
El més curiós és que estem parlant de Bebeto. No d’un jugador qualsevol. El davanter que havia marcat 102 gols en quatre temporades amb el Deportivo, que havia estat Pitxitxi, campió d’Espanya i campió del món amb el Brasil.
A la Corunya va quedar com un mite.
A Sevilla, com una d’aquelles històries que semblen inventades pel futbol.
Un campió del món, un fitxatge milionari, cinc partits i cap gol.
I després, simplement, va desaparèixer.
Això és el fascinant del futbol dels 90: podies fitxar una estrella mundial i, dos mesos després, estar venent-la perquè no hi havia diners ni per pagar-la.