Si algun de vosaltres coneixeu algun alcoià, sabreu de quina nissaga està feta la gent d'aquest municipi alacantí. Gent molt genuïna. Alcoi és el lloc precursor de les olives farcides d'anxova, on se celebren les festes de moros i cristians , on pots menjar pelailles , un bon plat d'olla, la pericana o posar-te del revés amb el cafè licor. Alcoi, a més, és música, i és Ovidi Montllor, Camilo Sesto o Francisco i, per descomptat, història del nostre futbol.
Durant quatre temporades va militar el Club Esportiu Alcoià a Primera Divisió , i va deixar per al record la frase "més moral que l'Alcoià" . El caràcter dels seus jugadors, com el de la seva gent, va fer que sortissin a jugar cada partit de tu a tu contra el rival que fos, sense pensar en les diferències. Sortia a jugar tant al Bernabéu com al Collao (preciós camp amb preciosa tribuna) sense complexos; això va fer que un periodista del diari Información de Alicante fes popular l'esmentada frase a les seves cròniques. Tot i que altres fonts indiquen que la frase va néixer per les protestes dels jugadors quan en un partit contra l'Espanyol van protestar iradament que l'àrbitre no afegís temps suplementari quan el resultat era de 5-0 en contra de l'Alcoià.
Fundat el 1929, el club viu aquests dies un dels moments més controvertits de la seva llarga història. Tot i estar consolidat en la categoria de Primera Federació, hi ha la possibilitat que vengui la seva plaça a La Nucia, acabat de baixar a Tercera Federació. Un cop molt dur per a la seva afició i una d'aquells estratagemes que tant acostuma a fer-se al futbol modern. Els ascensos s'haurien d'aconseguir al terreny de joc; tant de bo no hi hagi més compravendes de places.